El Perseverance constata que la pols fina de Mart s'enganxa als teixits dels vestits espacials

El ròver de la NASA va exposar a Mart cinc mostres de materials de vestits d'astronauta. La pols marciana és menys abrasiva que la lunar, però conté perclorats i partícules prou petites per ser inhalades, i l'electricitat estàtica la fixa durant anys. El tefló, suposadament antiadherent, és el que en recull més.

Quan el Perseverance va viatjar a Mart, duia cinc fragments de materials de vestits espacials, de la mida d'un segell, muntats a l'objectiu de calibratge de SHERLOC, un instrument del braç robòtic. Hi havia un tros de visera de policarbonat, Vectran (un material resistent als talls que s'utilitza en guants), dos tipus de tefló i Ortho-Fabric, un teixit multicapa amb Nomex, Gore-Tex i Kevlar. Amb l'espectròmetre de raigs X PIXL, el ròver ha analitzat les partícules que s'hi han adherit.

La bona notícia és que el vent ha arrodonit els grans, de manera que són menys esmolats que els del regolit lunar. La dolenta és que algunes partícules són tan petites que es podrien inhalar, passar a la sang i fins i tot travessar la barrera hematoencefàlica. A més, contenen sofre, ferro, percloratos i altres compostos tòxics.

Segons l'anàlisi, l'electricitat estàtica determina quina mida de gra s'enganxa a cada material: els grans es carreguen en xocar a l'aire. Les partícules més fines van resistir anys de conducció i perforacions, i els polímers orgànics com el tefló són els que més pols fina recullen. Els investigadors proposen netejar els vestits amb dolls de nitrogen líquid o fabricar vestits autonetejants.