La glacera de la Maladeta ha perdut el 76% de la superfície des de 1991 i el retrocés s'accelera

Un informe de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre xifra la superfície actual de la glacera, al Pirineu aragonès, en 11,7 hectàrees, la meitat que fa una dècada. Després d'un estiu de rècords de calor, el front ha reculat 17 metres, i els tècnics en preveuen la desaparició en una o dues dècades.

La glacera de la Maladeta, una de les més grans del Pirineu i situada a tocar de la Val d'Aran, ocupa ara 11,7 hectàrees. L'any 2016 en tenia 23,3, i el 1991, quan va començar el seguiment, 50. Segons l'informe encarregat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, el front ha reculat 560 metres en total, 17 dels quals aquest darrer any, i el gruix ha baixat 37 metres des de 1991.

El cicle que ha acabat l'octubre del 2026 és el quart pitjor d'una sèrie de 35 anys. La neu acumulada a l'hivern va quedar lleugerament per sota de la mitjana, però el factor decisiu va ser la fusió primaveral i estival, gairebé mil mil·límetres d'aigua per sobre del valor habitual, a causa de les onades de calor i de la manca de pluja. L'últim any amb balanç positiu va ser el 2013.

Enguany han desaparegut les coves de gel de la part baixa, i les esquerdes han obligat els tècnics a revisar la glacera amb drons. Quan deixi de moure's, perdrà la consideració de glacera, i amb el temps les cubetes que deixi el gel es convertiran en estanys d'alta muntanya.