Un estudiant de 18 anys va descobrir el primer colorant sintètic el 1856 quan intentava fabricar quinina
William Henry Perkin buscava una alternativa artificial a la quinina contra la malària i va obtenir una massa fosca que, tractada amb alcohol, tenyia la seda de color porpra. La malveïna va desfermar una febre del malva a Europa i va obrir el camí a la indústria química moderna.
El 1856, William Henry Perkin, alumne del químic August Wilhelm Hofmann al Royal College of Chemistry de Londres, va aprofitar les vacances de Setmana Santa per intentar sintetitzar quinina en un laboratori casolà. La quinina, l'únic tractament eficaç contra la malària, s'extreia de l'escorça de la quina sud-americana i el subministrament era car i limitat. Perkin treballava amb derivats del quitrà d'hulla, un residu abundant de la indústria del gas. Amb anilina va obtenir una massa fosca que, dissolta en alcohol, tenyia la seda d'un porpra intens.
Va patentar el procés aquell mateix any i, amb els diners del seu pare, el 1857 va obrir una fàbrica a Greenford Green. El colorant, comercialitzat com a «mauve» i batejat el 1863 com a malveïna, va triomfar primer a França i després a Londres, on va substituir tints cars d'origen animal o vegetal.
L'èxit va demostrar que la química podia convertir residus industrials en productes nous i va obrir el camí a altres colorants, medicaments i polímers. Alemanya va acabar prenent el lideratge al Regne Unit gràcies a una inversió més gran en recerca. L'estructura de la malveïna no es va aclarir fins als anys noranta. Ho explica Xataka.