Gregorio Luri reivindica la riquesa lingüística a l'escola com a antídot humà davant la IA

En un article d'opinió a l'ARA, el filòsof i pedagog sosté que parlar, llegir, escriure i pensar són inseparables i que la pobresa lingüística és el tret més deshumanitzador. La IA hi apareix com a rerefons de la pregunta inicial; el text es dedica a l'escola.

El filòsof i pedagog Gregorio Luri planteja en un article d'opinió a l'ARA si ha arribat el moment en què cadascú haurà de decidir, a l'ombra de la intel·ligència artificial, si vol continuar sent humà. La seva resposta passa per la paraula: sense llenguatge no som humans, i la pobresa lingüística és el tret més deshumanitzador.

Seguint Wittgenstein, defensa que l'extensió del llenguatge marca l'extensió del món de cadascú i que la tasca principal de l'escola és ampliar-la. Per això considera que tot professor ho és també de llengua, i lamenta que alguns docents diguin que «tot és a internet». Hi destaca el vocabulari com a base dels coneixements previs, la lectura en veu alta i l'escriptura com a manera de tenir idees, no només de transmetre-les.

Luri prefereix parlar de pensament rigorós més que de pensament crític i conclou que l'enemic més gran de l'educació és la deixadesa. La IA, però, només apareix com a marc de la pregunta inicial.